Vàrem quedar a la mencionada merceria... ella va portar les estovalles, les vaig mirar, estaven bastant avançades però, tot i així, com unes estovalles és quelcom molt gran, encara quedava força per fer. Quan ja li havia dit que sí que ho faria la meva sorpresa va ser sentir a la bona senyora dient que "no tinc el gràfic"...
- Com? I com vol que li faci el brodat sense gràfic? Ho sento, però sense gràfic no ho puc fer. D'on vol que tregui el dibuix? Si no tinc esquema per seguir no podré fer-ho.
Evidentment, llavors em vaig adonar que probablement aquest era el problema pel qual la filla havia deixat abandonat el projecte: la pèrdua del gràfic.
Però com sóc tonta, em va saber greu veure la cara trista de la senyora pensant que finalment es quedaria sense les seves estovalles. Vaig pensar que, del tros de brodat fet, en podria treure l'esquema per fer la part que quedava, ja que era simètric.
Podeu riure però això és el que vaig fer un cop a casa
1.- Desplegar les estovalles i començar a fotografiar-les per trossets, posant un paper amb un número per després poder ordenar les fotos. Així (fins al número 15)
2.- Imprimir totes les fotos. Ordenar-les. Algunes eren molt clares, altres no tant... el que no era idèntic era la mida. En unes les creuetes es veien molt bé, en altres eren una mica massa petites però bé, amb paper i llapis de colors i forçant la vista, vaig començar a dibuixar el gràfic. Tinc proves perquè sinó ningú creuria que hi ha algú tan ximple com per fer el que estic explicant... Això sí, la foto és xula, és que la vaig retocar una miqueta per pujar-la a l'Instagram :-)
Passats dies i setmanes (doncs em cansava la vista i les mans), i després d'anar enganxant pàgines i més pàgines de paper amb cinta adhesiva, vaig tenir el tros de gràfic fet i vaig poder començar a brodar... Iupiiiiiii
Això que es veu a la foto ja és brodat per mi... Doncs bé, encara falta però ara ja començo a intuir que algun dia ho acabaré :-)
I si voleu veure un trosset de vídeo de l'Instagram, cliqueu AQUÍ :-)
6 comentaris:
Doncs ja he anat a l'Instagram i com no hi tinc compte et deixo aquí el meu comentari.
Una feinada aquestes estovalles i més tenint en compte que t'ho van deixar ben complicat. Et queden molt "xulis", imagino que un cop acabades ens les mostraràs.
A mi m'agrada passar per aquest blog, tot i que en aquests moments la meva situació no dóna per fer encàrrecs.😨
Felicitacions per la feina i per l'aniversari!!!
Aferradetes, preciosa.
Quines filigranes!!
Per descomptat que me'n recordo d'aquest blog, però tens tota la raó que ja no tenia l'enllaç. Un bon dia i ja fa molt vaig perdre els enllaços i em van costar molt de recuperar mica en mica. Les persones que només tenen un blog, quan els veia per algun lloc, comentaris, altres blogs.... els recuperava, però els que tenim (com tu i com jo) una quantitat descontrolada de blogs... me n'han passat un munt per alt. Tot i així quan el veia (al blog Via o altres) sempre venia a mirar.
Fa dies que tinc pensat encarregar-te de nou, estoigs tovets i no gaire grans per les bosses: una el típic bolso de sempre i l'altra per la bossa de les aquarel·les. Però no de feltre, com aquells. S'ha de variar. I pensant, pensant com els voldria passen els dies. Com que estàs enfeinada amb les estovalles tan xules que fas, et dic que no hi ha pressa. Si tens alguna idea m'ho dius. Encara en tinc un que funciona. Te'n recordes que me'n vas fer 3? El del bolso normal, va acabar fet pols de tant fer-lo servir. El que era per les ulleres, va acabar de funda de mòbil i li anava clavat a la mida, però el vaig perdre... ooooh! Era el que es mantenia més nou i del meu color preferit. I el tercer encara funciona... el verd.
I ja he recuperat l'enllaç!!!
Bona feina, Assumpta!!!!
Ah! I jo no ho trobo pas gens estrany, ni ser gens tonta treure el gràfic del dibuix ja brodat. Precisament em sembla una idea genial... malgrat la dificultat.
Abraçades, Assumpta!
SA LLUNA.- Ja sé que tu sempre passes, nina... Quan faig alguna coseta nova ja penso que si trobo algun comentari serà teu i, efectivament, així és :-))
No pateixis, ja saps que algun dia serem riques!! :-DD
Petonassos i aferradetes!!
XAVIER PUJOL.- Ja saps, si algun dia vols fer un regalet, pensa en mi, que no tinc feina i això és el meu intent de "botigueta" ;-))
CARME.- Iupiiiiiiii :-))
I tant que me'n recordo dels estoigs... I que en vas fer un post especial i tot. I que em vas dir "et faré un encàrrec però me l'has de donar en persona" i jo vaig acceptar encantada! Al Viena de Barcelona hehehe
Estoigs tovets? Doncs els podria fer de mitja!! N'he fet alguns i han tingut molt d'èxit. El millor és que en vaig fer un per regalar-li a la meva marona que li encanta fer mots encreuats, pintar mandales -i nosaltres l'animem, perquè mantingui les neurones actives- i el porta a tot arreu i el té com nou :-)
Mira aquests, per exemple:
http://assumpta-artesania.blogspot.com/2015/10/estoigs-de-llana-per-portar-boligrafs.html
http://assumpta-artesania.blogspot.com/2016/01/estoig-pel-maxi-mobil.html
Ja parlarem!! ;-))
Gràcies!!!!
Doncs sí, ja m'agraden de mitja. I tant, ja triarem color i punt i tot això...
Ja parlarem.
Ai, CARME, filla... quina feinada!!... Ara, per fi, ja puc dir que és cosa d'un dia o dos ;-)))
Publica un comentari a l'entrada