Sí, sí, fa un fred que pela i jo ara ensenyant aquesta xalina de cotó, ideal per a una nit primaveral.
El que passa és que ja fa molt de temps que la vaig acabar i les nits primaverals no abunden massa per ara... però el temps passa ràpid i d'aquí a quatre dies ja la podré portar...
El dibuix va fent un calat que, per sí mateix, dóna un acabat amb una forma com esbiaixada. O sigui, els dos costats acaben en diagonal.
Fa un metre i mig de llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada